Vés al contingut

ennuvolar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ən.nu.βuˈɫa/
balear /ən.nu.voˈɫa/, /ən.nu.vuˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /en.nu.βoˈɫa/
valencià /en.nu.voˈɫaɾ/, /en.nu.βoˈɫa/
Informal:  nord-occidental /an.nu.βoˈɫa/

Verb

[modifica]

ennuvolar trans., pron. ‎(pronominal ennuvolar-se)

  1. (pronominal, impersonal) Formar-se tot de núvols al cel.
  2. (transitiu, impersonal) Formar núvols.
    «Aquest vespre ens arriba un nou front que ennuvolarà el cel al Pirineu.» (Alfred Rodríguez Picó, El Punt, núm. 698, 1998)
  3. (transitiu o pronominal, figuradament) enterbolir, torbar
    «El cel vol la nostra felicitat. No ennuvoleu, amb la imatge de la venjança, el dia més lluminós de la nostra vida.» (Joan Oliver, El criat de dos amos, 1963)
    «Aviat el meu cervell s'ennuvolà i m'agafà una son invencible.» (Jaume Berenguer Amenós, Alexis Zorbàs, 1965)

Conjugació

[modifica]

En sentit meteorològic, no figurat, és impersonal i defectiu en tercera persona.

Paradigmes de flexió: ennuvolo, ennuvola, ennuvolem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: en·nu·vo·lar (4)

Vegeu també

[modifica]