Vés al contingut

encordar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əŋ.kurˈda/
balear /əŋ.koɾˈða/, /əŋ.kurˈða/
Occidental:  nord-occidental /eŋ.korˈða/
valencià /eŋ.koɾˈðaɾ/, /eŋ.koɾˈða/
Informal:  nord-occidental /aŋ.korˈða/

Verb

[modifica]

encordar trans., pron. ‎(pronominal encordar-se)

  1. Posar les cordes a un instrument, una màquina.
  2. Lligar amb una corda.
  3. (pronominal) Lligar-se amb una corda de seguretat.
  4. Sinònim de embogar.
  5. (pronominal) Sinònim de encarcarar-se.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: encordo, encorda, encordem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: en·cor·dar (3)

Vegeu també

[modifica]