encordares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əŋ.kurˈda.ɾəs/
	balear /əŋ.koɾˈða.ɾəs/, /əŋ.kurˈða.ɾəs/
Occidental:	/eŋ.koɾˈða.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

encordares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de encordar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb encordar.

Variants

• [2] encordessis, encordesses, encordassis, encordasses

Miscel·lània

• Síl·labes: en·cor·da·res (4)
• Anagrames: arredonesc, desenrocar, encordar-se, enderrocàs, enrecordàs