encordàreu

Potser volíeu: encordareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əŋ.kurˈda.ɾəw/
	balear /əŋ.koɾˈða.ɾəw/, /əŋ.kurˈða.ɾəw/
Occidental:	/eŋ.koɾˈða.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

encordàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de encordar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb encordar.

Variants

• [2] encordéssiu, encordésseu, encordàssiu, encordàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·cor·dà·reu (4)
• Anagrames: enderrocau, enrecordau