educo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /eːˈduː.koː/
  • Etimologia: Del prefix ex- i dūcō; però pel que fa al sentit d'instruir, els etimòlegs suposen un orígen diferent, potser derivat de dux[1][2] o bé d'una arrel compartida amb disco i doceo.[3]

Verb[modifica]

ēdūcō ‎(1a present?), ēdūcis ‎(2a present), ēdūcere ‎(infinitiu), ēdūxī ‎(perfet), ēductum ‎(supí)

  1. extreure
    educere gladium e vagina—(traducció:«Extreure l'espasa de la funda.»)
  2. guiar, menar, enviar
    educere exercitum in expeditionem—(traducció:«Menar l'exèrcit a una campanya militar.»)

Verb[modifica]

ēdūcō ‎(1a present?), ēducās ‎(2a present), ēducāre ‎(infinitiu), ēducāvī ‎(perfet), ēducātum ‎(supí)

  1. educar, instruir
    -neque enim hac nos patria lege genuit aut educavit, ut…[4]—(traducció:«Puix que la nostra pàtria no ens dóna els tresors de la vida i l'educació perquè...»)
    -et patres nolite ad iracundiam provocare filios vestros sed educate illos in disciplina et correptione Domini.[5]—(traducció:«I vosaltres, pares, no irriteu els vostres fills sinó que eduqueu-los en la disciplina i el camí correcte de Déu.»)
  2. pujar, criar
    eos tulit in casam et conjugi dedit educandos.—(traducció:«Ell els porta a la cabana i el dóna a criar a la seva esposa.»)
  3. criar, produir, créixer
    quas humus educat, herbis—(traducció:«Plantes que la terra produeix.»)

Derivats[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, ed.Clarendon Press, Oxford, 1879
  2. Michel Bréal, Anatole Bailly, Dictionnaire étymologique latin, ed.Hachette, París, 1885, p.76
  3. Félix Gaffiot, Dictionnaire latin français, ed.Hachette, 1934, p.572
  4. Ciceró, De re publica, I.4
  5. Vulgata: Epistola ad Ephesios, 6.4