doceo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɔ.kɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *deik-(«mostrar»).

Verb

doceō ‎(1a present^?), docēs ‎(2a present), docēre ‎(infinitiu), docuī ‎(perfet), doctum ‎(supí)

1. ensenyar, jo ensenyo, instruir, jo instrueixo

   Ex.: Doceo pueros grammaticam. — (traducció:«Jo ensenyo gramàtica als nens.»)

Derivats

addoceō condoceō dēdoceō docibilis docilis

doctē docticanus doctificus doctiloquus doctisonus

doctiusculē doctor doctus documentum ēdoceō

perdoceō praedoceō prōdoceō subdoceō