dote

Català

Verb

dote

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dotar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dotar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dotar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dotar.

Variants

• [1] doto, doti, dot
• [2] doti
• [3] doti
• [4] doti

Miscel·lània

• Síl·labes: do·te (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈdo.te/

Americà: alt /ˈdo.t(e)/, baix /ˈdo.te/

• Rimes: -ote
• Etimologia: Del llatí dōte.

Nom

dote f. ‎(plural dotes)

1. dot (aportació de la núvia)
2. dot (qualitat o capacitat innata)

Notes

En el sentit d'«aportació de la núvia en un matrimoni», el gènere és vacil·lant, normalment en femení però també pot ser masculí.

Miscel·lània

• Síl·labes: do·te (2)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈdɔː.te/
• Etimologia: Del llatí dōtem.

Nom

dote f. ‎(plural doti)

1. dot (aportació de la núvia)
2. dot (qualitat o capacitat innata)

Miscel·lània

• Síl·labes: dò·te (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdoː.tɛ/

Nom

dōte

1. ablatiu singular de dōs