dote

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈdo.te/

Americà: alt /ˈdo.t(e)/, baix /ˈdo.te/

• Rimes: -ote
• Etimologia: Del llatí dōte.

Nom

dote f. ‎(plural dotes)

1. dot (aportació de la núvia)
2. dot (qualitat o capacitat innata)

Notes

En el sentit d'«aportació de la núvia en un matrimoni», el gènere és vacil·lant, normalment en femení però també pot ser masculí.

Miscel·lània

• Síl·labes: do·te (2)

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɔː.te/
• Etimologia: Del llatí dōtem.

Nom

dote f. ‎(plural doti)

1. dot (aportació de la núvia)
2. dot (qualitat o capacitat innata)

Miscel·lània

• Síl·labes: dò·te (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdoː.tɛ/

Nom

dōte

1. ablatiu singular de dōs