Vés al contingut

dignar-se

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /diŋˈnar.sə/
balear /diŋˈnaɾ.sə/, /diŋ.nərˈsə/
Occidental: nord-occidental /diŋˈnar.se/, valencià /diɡˈnaɾ.se/
  • Rimes: -aɾse
  • Etimologia: De digne, segle XVII, cultisme equivalent al llatí dignāre que substituí el català antic denyar (tenir per digne).

Verb

[modifica]

dignar-se pron.

  1. Accedir a fer una cosa amb condescendència.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: em digno, es digna, ens dignem

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]