digne

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈdiŋ.nə/
Occidental:	nord-occidental /ˈdiŋ.ne/, valencià /ˈdiɡ.ne/

• Rimes: -iɡne
• Homòfon: digna ‎(oriental)
• Etimologia: Del llatí vulgar *dignu, cas oblic de dignus, segle XII.

Adjectiu

digne m. ‎(femení digna, plural invariable dignes)

1. Mereixedor de respecte.
2. Mereixedor en virtut de la seva qualitat en sentit favorable o desfavorable.
3. Conforme a la qualitat moral o la condició d’algú.

Antònims

• indigne

Traduccions

Mereixedor de respecte

• Anglès: worthy ^(en)
• Castellà: digno ^(es)
• Francès: digne ^(fr)
• Llengua de signes catalana: SERIÓS ^(csc)

Verb

digne

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dignar-se.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dignar-se.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dignar-se.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dignar-se.

Variants

• [1] digno, digni, dign
• [2,3,4] digni

Miscel·lània

• Síl·labes: dig·ne (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC