digne

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈdiŋ.nə/, balear /ˈdiɡ.nə/
Occidental: nord-occidental /ˈdiŋ.ne/, valencià /ˈdiɡ.ne/
  • Homòfon: digna ‎(oriental)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *dignu, cas oblic de dignus, segle XII.

Adjectiu[modifica]

dig·ne m. ‎(femení digna, plural invariable dignes)

  1. Mereixedor de respecte.
  2. Mereixedor en virtut de la seva qualitat en sentit favorable o desfavorable.
  3. Conforme a la qualitat moral o la condició d’algú.

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]