Vés al contingut

digne

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /ˈdiŋ.nə/
Occidental:  nord-occidental /ˈdiŋ.ne/, valencià /ˈdiɡ.ne/
  • Rimes: -iɡne
  • Homòfon: digna ‎(oriental)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *dignu, cas oblic de dignus, segle XII.

Adjectiu[modifica]

digne m. ‎(femení digna, plural invariable dignes)

  1. Mereixedor de respecte.
  2. Mereixedor en virtut de la seva qualitat en sentit favorable o desfavorable.
  3. Conforme a la qualitat moral o la condició d’algú.

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

digne

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dignar-se
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dignar-se
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dignar-se
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dignar-se

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: dig·ne (2)

Vegeu també[modifica]