digero

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

dīgerō ‎(1a present?), dīgeris ‎(2a present), dīgerere ‎(infinitiu), dīgessī ‎(perfet), dīgestum ‎(supí)

  1. separar, jo separo; dispersar; escampar
    Ex.: interdum (insulae) discordantibus ventis digeruntur ,[1] (traducció:«potser (les illes flotants) per l'acció de vents contraris es dispersaran»)
    Ex.: Nubes congregantur, digeruntur ,[2] (traducció:«Els núvols o bé es condensen o bé s'escampen»)
  2. distribuir, jo distribueixo; repartir
    Ex.:septem digestus in cornua Nilus ,[3] (traducció:«El Nil, que es distribueix per tres estuaris»)
  3. classificar, ordenar
    Ex.:Illa artificiose digesta ,[4] (traducció:«Aquests coneixements classificats sistemàticament»)
  4. esmicolar, triturar, digerir
    Ex.:dentes qui digerunt cibum ,[5] (traducció:«Les dents, que trituren l'aliment»)

Vegeu també[modifica]

  1. Plini, Epistula 8, 20
  2. Seneca, Naturales quaestiones VII, 22.1
  3. Ovidi, Metamorphosis VII,774
  4. Ciceró, De oratione I,186
  5. Plini, Naturalis Historia XI,160