dis-

De Viccionari
Potser volíeu: dis


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí dis-.

Prefix[modifica]

dis-

  1. El contrari
    culpardisculpar

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]


Italià
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí dis-.

Prefix[modifica]

dis-

  1. El contrari
    dis- + ‎fare ‎(«fer») → ‎disfare ‎(«desfer»)


Llatí
[modifica]

  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *dwis, amb cognats en grec antic δίς ‎(dís) i en sànscrit द्वीह् ‎(dvíḥ).

Prefix[modifica]

dis-

  1. separació, diferenciació
    discēdō, dispendō
  2. el contrari
    similis ‎(«semblant») → ‎dissimulō ‎(«amagar la semblança»)

Variants[modifica]

  • di- quan va seguit de les lletres: b, d, g, l, m, n, r, v
  • dif- quan va seguit de f
  • dir-