disfare

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

di·sfà·re trans. ‎(pronominal disfarsi)

  1. desfer
    Ex.: Era nervoso, sedeva sulla punta della sedia, convulsamente, faceva e disfaceva un nodo con il fazzoletto, — «Estava nerviós, s'assegué a la vora de la cadira i, convulsament, feia i desfeia un nus amb el mocador.»
  2. desfer, desanimar
    Ex.: La neve è disfatta dal Sole, ed io per la memoria di Laura mi disfaccio in lagrime. — «La neu és fosa pel sol i jo, pensant en Laura em desfaig en llàgrimes.»

Conjugació[modifica]