diana

Potser volíeu: Diana

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /diˈa.nə/, occidental /diˈa.na/
• Rimes: -ana
• Etimologia: De l'italià diana, de Stella Diana ‎(literalment «estel de Diana») per l’atribut de la deessa romana com a «lluent», usat adjectivalment en correspondència a dì ‎(«dia»), segle XV. Compareu amb Stella Maris, epítet de la Verge Maria. Posteriorment de battere la Diana ‎(«tocar de matí»), segle XIX. Finalment, calc semàntic del castellà diana ‎(«centre d’un blanc»), segle XX.

Nom

diana f. ‎(plural dianes)

1. (poètic) Estel del matí, el planeta Venus.
2. (militar) Toc a l’alba per a despertar els soldats.
3. Centre d’un blanc com a objectiu de pràctica de tir.

Traduccions

Toc militar a l’alba

• Anglès: reveille ^(en)
• Castellà: diana ^(es) f.
• Francès: réveil ^(fr) m., diane ^(fr) f.
• Italià: diana ^(it) f.

Centre d’un blanc

• Anglès: bullseye ^(en)
• Castellà: diana ^(es) f.
• Francès: mille ^(fr) m., mouche ^(fr) f.
• Italià: centro ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: di·a·na (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdja.na/
• Rimes: -ana
• Homòfon: Diana
• Etimologia: (pendent)

Nom

diana f. ‎(plural dianas)

1. (militar) diana
2. diana (centre d'un blanc)

Compostos i expressions

• hacer diana: encertar

Miscel·lània

• Síl·labes: dia·na (2)
• Anagrames: adían, anida, anidá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre diana