mille

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmiːl.lɛ/
• Etimologia: Del protoitàlic *smīɣeslī, del protoindoeuropeu *smih₂ǵʰéslih₂ («un miler a la mà»), de l'arrel *ǵʰes- («mà»).

Numeral

mille

1. (cardinal) mil, símbol M.

Nota d'ús

Es pot declinar només en plural: mīlia, gen. mīlium

Nom

mīlle n. ‎(genitiu mīlle)

1. milla romana

Vegeu també

• Michel De Vaan, Etymological Dictionary of Latin and the other Italic Languages, (Series: 7), Leiden, Boston, e. Brill, 2008, p. 379-380