mille
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈmiːl.lɛ/
- Etimologia: Del protoitàlic *smīɣeslī, del protoindoeuropeu *smih₂ǵʰéslih₂ («un miler a la mà»), de l'arrel *ǵʰes- («mà»).
Numeral[modifica]
mille
Nota d'ús[modifica]
Es pot declinar només en plural: mīlia, gen. mīlium
Nom[modifica]
mīlle n. (genitiu mīlle)
- milla romana
Vegeu també[modifica]
- Michel De Vaan, Etymological Dictionary of Latin and the other Italic Languages, (Series: 7), Leiden, Boston, e. Brill, 2008, p. 379-380