desembafar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.zəm.bəˈfa/
Occidental:  nord-occidental /de.zem.baˈfa/
valencià /de.zem.baˈfaɾ/, /de.zem.baˈfa/

Verb[modifica]

desembafar trans.

  1. Deixar de sentir l'estómac ple.
    Em prendré una infusió per desembafar-me.
  2. Fer més senzill.
    Guansé mantenia que aquelles versions no podien ser negligides per a una adaptació escènica, per a la qual només caldria de refregar una mica el diàleg, desembafar-lo dels «llur» i sobretot dels «hom».[1]
  3. Estar massa satisfet d'un mateix; actuar amb supèrbia.
  4. Mancar el baf, ser l'aire sec i pur.
    -Cal obrir la finestra per desembafar els vidres.
    -Era un mirador modest, però saníssim, i allí els pulmons podien atipar-se de tebior i d'aires desembafats.[2]

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·em·ba·far (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Judit Fontcuberta i Famadas, Molière a Catalunya: la recepció del dramaturg al primer terç del segle XX, 2005
  2. Josep Maria de Segarra, Memòries, 1981