cueillir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /kœˈjiʁ
    àudio (Canadà)
  • Etimologia: Del francès antic cueudre, derivat del llatí colligere.

Verb[modifica]

cueillir

  1. collir
    Les deux couples riaient, bavardaient, cueillaient des fleurs, se cajolaient et se mignotaient.[1]—«Les dues parelles reien, xerraven, collien flors, bromejaven i s'acaronaven.»
  2. enxampar, arrestar
    Comme on l’avait à l’œil pour un vol de soieries, on a été le cueillir doucement à la sortie du spectacle.[2]—«Com que li teníem ficat l'ull a sobre per un robatori de sedes, el vam enxampar amb facilitat a la sortida d'un espectacle.»

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. H. G. Wells, (traductors Henry-D. Davray; B. Kozakiewicz) La Guerre dans les airs, ed. Mercure de France, París, 1921, p. 55
  2. Jo Barnais [Georges Auguste Charles Guibourg, dit Georgius], Mort aux ténors, capítol III, ed. Gallimard, 1956, p. 25