Vés al contingut

cubo

De Viccionari

Castellà

[modifica]
Peninsular: \ˈku.βo\
Americà: alt /ˈku.bo/, baix \ˈku.βo\
  • Rimes: -ubo
  • Etimologia: De cuba [1].
  • Etimologia: Del llatí cubus [2].

cubo m. ‎(plural cubos)

  1. cubell

cubo m. ‎(plural cubos)

  1. (geometria) cub

Compostos i expressions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: cu·bo (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cubo

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈkʊ.boː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *keu- («plegar»).

Verb

[modifica]

cubō ‎(1a present?), cubās ‎(2a present), cubāre ‎(infinitiu), cubuī ‎(perfet), cubitum ‎(supí)

  1. jaure, estirar-se per dormir, gitar-se
    cubitum ire
    anar-se'n a dormir
  2. allitar, estar malalt
    haec cubat, ille valet
    Ella està allitada i fa bondat.
  3. ficar-se al llit amb, fornicar
    Cubare cum aliquo
    Ficar-se al llit amb algú.

Derivats

[modifica]

cubō

  1. datiu singular de cubus
  2. ablatiu singular de cubus

Vegeu també

[modifica]
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.588-592