cubo

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkʊ.boː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *keu- («plegar»).

Verb[modifica]

cubō ‎(1a present?), cubās ‎(2a present), cubāre ‎(infinitiu), cubuī ‎(perfet), cubitum ‎(supí)

  1. jaure, estirar-se per dormir, gitar-se
    Ex.: cubitum ire — (traducció:«anar-se'n a dormir»)
  2. allitar, estar malalt
    Ex.: haec cubat, ille valet — (traducció:«Ella està allitada i fa bondat.»)
  3. ficar-se al llit amb, fornicar
    Ex.: Cubare cum aliquo — (traducció:«Ficar-se al llit amb algú.»)

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

cubō

  1. datiu singular de cubus
  2. ablatiu singular de cubus

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.588-592