incubo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

in·cu·bo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de incubar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb incubar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb incubar


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

in·cu·bo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb incubar


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

incubō ‎(1a present?), incubās ‎(2a present), incubāre ‎(infinitiu), incubuī ‎(perfet), incubitum ‎(supí)

  1. jaure damunt d'algú, cobrir
    Ex.: Pecuniae incubare — (traducció:«Cobrir les despeses.»)
  2. ficar-se ajagut a dins de, penetrar
    Ex.: humero hasta incubat — (traducció:«Llança que penetra l'espatlla.»)
  3. dominar
    Ex.: Jugum incubans mari — (traducció:«Muntanya que domina la mar.»)
  4. ésser una càrrega

Nom[modifica]

incubō m. ‎(genitiu incubōnis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu incubō incubōnēs
Vocatiu incubō incubōnēs
Acusatiu incubōnem incubōnēs
Genitiu incubōnis incubōnum
Datiu incubōnī incubōnibus
Ablatiu incubōne incubōnibus
  1. vetllador
  2. íncube
  3. malson