incubo
Aparença
Català
[modifica]Verb
[modifica]incubo
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de incubar.
- (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb incubar.
- (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb incubar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: in·cu·bo (3)
- Heterograma de 6 lletres (bcinou)
Castellà
[modifica]Verb
[modifica]incubo
Llatí
[modifica]Verb
[modifica]incubō (1a present?), incubās (2a present), incubāre (infinitiu), incubuī (perfet), incubitum (supí)
Nom
[modifica]incubō m. (genitiu incubōnis)
Declinació
[modifica]Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | incubō | incubōnēs |
Vocatiu | incubō | incubōnēs |
Acusatiu | incubōnem | incubōnēs |
Genitiu | incubōnis | incubōnum |
Datiu | incubōnī | incubōnibus |
Ablatiu | incubōne | incubōnibus |
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes
- Formes verbals en castellà
- Mots compostos en llatí
- Verbs en llatí
- Substantius en llatí