cubitus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈkʊ.bɪ.tʊs/
• Etimologia: Del verb cubō ‎(‘jeure, reclinar-se’).

Adjectiu

cubitus m., cubita f., cubitum n.

1. ajagut

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	cubitus	cubita	cubitum		cubitī	cubitae	cubita
Vocatiu	cubite	cubita	cubitum		cubitī	cubitae	cubita
Acusatiu	cubitum	cubitam	cubitum		cubitōs	cubitās	cubita
Genitiu	cubitī	cubitae	cubitī		cubitōrum	cubitārum	cubitōrum
Datiu	cubitō	cubitae	cubitō		cubitīs
Ablatiu	cubitō	cubitā	cubitō		cubitīs

Nom

cubitus m. ‎(genitiu cubitī)

1. (Terminologia Anatomica) colze

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cubitus	cubitī
Vocatiu	cubite	cubitī
Acusatiu	cubitum	cubitōs
Genitiu	cubitī	cubitōrum
Datiu	cubitō	cubitīs
Ablatiu	cubitō	cubitīs

Vegeu també

• cubitus. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].