fornicar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /fuɾ.niˈka/
Occidental: nord-occidental /foɾ.niˈka/, valencià /foɾ.niˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: fornicà
  • Etimologia: Del llatí fornicare, de la mateixa arrel que «forn» amb el sentit de «fer-ho sota les voltes» pel lloc on es trobaven les prostitutes, segle XIV.

Verb[modifica]

for·ni·car intr.

  1. Tenir relacions sexuals il·lícites.

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /foɾ.niˈkaɾ/
Americà: alt /f(o)ɾ.niˈkaɾ/, baix /foɾ.niˈkaɾ/

Verb[modifica]

for·ni·car ‎(present fornico, passat forniqué, futur fornicaré)

  1. fornicar

Conjugació[modifica]


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

fornicar

  1. fornicar