fornicar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /fur.niˈka/, balear /foɾ.niˈca/, /fur.niˈka/
Occidental: nord-occidental /for.niˈka/, valencià /foɾ.niˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: fornicà
  • Etimologia: Del llatí fornicare, de la mateixa arrel que forn, amb el sentit de «fer-ho sota les voltes» pel lloc on es trobaven les prostitutes, segle XIV.

Verb[modifica]

fornicar intr.

  1. Tenir relacions sexuals il·lícites.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: fornico, fornica, forniquem

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: for·ni·car (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /foɾ.niˈkaɾ/
Americà: alt /f(o)ɾ.niˈkaɾ/, baix /foɾ.niˈkaɾ/

Verb[modifica]

fornicar intr., trans. ‎(present fornico, passat forniqué, futur fornicaré)

  1. fornicar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: for·ni·car (3)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fornicar


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

fornicar

  1. fornicar