contingo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

con·tin·go

  1. (col·loquial central, nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb contenir


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

contingō ‎(1a present?), contingis ‎(2a present), contingere ‎(infinitiu), contigī ‎(perfet), contāctum ‎(supí)

  1. tocar, estar en contacte
  2. embrutar pel contacte
    Ex.: Contacti ea violatione templi. — (traducció:«Embrutats per aquesta violació del temple.»)
  3. recaure, tocar en sort
    Ex.: Sors eum contigit. — (traducció:«La sort ha recaigut sobre ell.»)