contingo

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

contingo

  1. (col·loquial central, nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb contenir


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /kɔnˈtɪŋ.ɡoː/
  • Etimologia: Del prefix con- i tangō

Verb[modifica]

contingō ‎(1a present?), contingis ‎(2a present), contingere ‎(infinitiu), contigī ‎(perfet), contāctum ‎(supí)

  1. tocar, estar en contacte
  2. embrutar pel contacte
    Contacti ea violatione templi.
    Embrutats per aquesta violació del temple.
  3. recaure, tocar en sort
    Sors eum contigit.
    La sort ha recaigut sobre ell.