consonar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /kun.suˈna/
Occidental:  nord-occidental /kon.soˈna/, valencià /kon.soˈnaɾ/

Verb[modifica]

consonar intr.

  1. Parlar en harmonia, coincidint en una mateixa petició, en un mateix punt de vista.
    Veus de pertot arreu on és parlat el català, és a dir, del Rosselló, del Principat, del Regne de València, de les Illes Balears, d'Andorra, i de l'Alguer, consonaven i confegien l'expressió del més admirat respecte[1]

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: con·so·nar (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Jaume Vallcorba i Rocosa, Obra gramatical i lingüística completa, 2011