colpir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /kuɫˈpi/
Occidental: nord-occidental /koɫˈpi/, valencià /koɫˈpiɾ/, /kuɫˈpiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: De l'italià colpire ‎(«donar cops»), de colpo ‎(«cop»), segle XIX.

Verb[modifica]

colpir trans.

  1. Tocar amb força i impuls.
  2. Sentir-se emocionalment afectat per una notícia.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: col·pir (2)

Vegeu també[modifica]