colpir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /kulˈpi/
Occidental: nord-occidental /kolˈpi/, valencià /kolˈpiɾ/
Podria venir del valencià o del català antic colp ‎(«cop»), derivat del llatí colpus[1]
Podria venir de l'italià colpire ‎(«donar cops»), derivat de colpo ‎(«cop»).[2]

Verb[modifica]

col·pir trans.

  1. Tocar amb força i impuls.
  2. Sentir-se emocionalment afectat per una notícia.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre colpir
  2. Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre colpir