frapper

De Viccionari


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /fʁɑˈpe/ àudio 
  • Etimologia: Del fràncic *hrapōn («arrencar, prendre»), del protogermànic *hrapōną, *hrapjaną («tocar, picar»), del protoindoeuropeu *(s)krep-, *(s)kreb-.

Verb[modifica]

frapper

  1. copejar
    «Dans les premiers âges historiques, on ne voit pas seulement les maîtres frapper et fouetter leurs esclaves ; les rois eux-mêmes administrent le supplice de la bastonnade.» (La bastonnade et la flagellation légales, dans le Le Magasin pittoresque, 1854, vol.8, p.54)
    En els primers anys de la història, no només els amos copejaven i fuetejaven els seus esclaus, els reis administraven personalment suplicis amb bastonades.
  2. picar, trucar
    Le postier frappe à la porte.
    El carter pica a la porta.
  3. tocar, fregar
    Les parties d’un objet que la lumière frappe.
    Les parts d'un objecte on és tocat per la llum.
  4. encunyar
  5. carregar
    Une hypothèque qui frappe tous les biens du débiteur.
    Una hipoteca que carrega amb tots els béns del deutor.
  6. refrescar
    Frapper le champagne.
    Refrescar el xampany.
  7. (esports de pilota) rematar
  8. (esports de raqueta) empalar
  9. (beisbol) batre

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Entrada «frapper» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).