civil

Català

• Pronúncia: /siˈβiɫ/, /siˈviɫ/
• Rimes: -il
• Etimologia: Del llatí civilis ‎(«propi del ciutadà o la ciutadania»), segle XIV.

Adjectiu

ci·vil inv. ‎(plural civils)

1. Relatiu a la ciutat i als seus habitants.
2. civilitzat
3. Relatiu a allò de la societat que no pertany a l'exercit.

   Exemple: El bombardeig va causar tres baixes militars i una civil.

4. Relatiu a allò de la societat que no pertany a l'exercit ni a l'església.

   Exemple: Les autoritats militars, eclesiàstiques i civils ocupaven les primeres files.

Compostos i expressions

• Guàrdia civil = cos de policia espanyol per afers civils, però estructurat de forma militar.
• guàrdia civil = membre del cos anterior.
• estat civil = estat de relació amb altres persones legalment constituït (casat, solter, vidu, divorciat o separat).

Derivats

• civilitzar

Traduccions

Relatiu a la ciutat

• Anglès: civil ^(en)
• Castellà: civil ^(es) inv.

• Francès: civil ^(fr) m., civile ^(fr) f.
• Italià: civile ^(it)

Nom

ci·vil m. ‎(plural civils)

1. (peixos, Empordà) sardina
2. (peixos, menorquí) llunada

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /ˈsɪv.əl/

  àudio (EUA)

Adjectiu

civil ‎(comparatiu more civil, superlatiu most civil)

1. civil

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \θiˈβil\

Americà: alt /s(i)ˈbil/, baix \siˈβil\

• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Adjectiu

ci·vil inv. ‎(plural civiles)

1. civil