cado

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

cado

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de cadere


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈka.doː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *ḱh₂d- («caure»).

Verb[modifica]

cadō ‎(1a present?), cadis ‎(2a present), cadere ‎(infinitiu), cecidī ‎(perfet), cāsum ‎(supí)

  1. caure, jo caic
    Ex.: Cadere ab alto — (traducció:«Caure des de dalt.»)
  2. morir
    Ex.: Ab aliquo cadere — (traducció:«Caure mort pels cops d'algú.»)
  3. perdre, sucumbir
    Ex.: Cadere in judicio — (traducció:«Perdre la querella en un judici.»)
  4. ajustar
    Ex.: In eam diem cadunt nummi — (traducció:«Ha arribat el dia de passar comptes.»)
  5. acabar
    Ex.: Cadere in syllabas longiores — (traducció:«Acabar [un vers] en síl·labes llargues.»)

Derivats[modifica]