Vés al contingut

cado

De Viccionari

Italià[modifica]

Verb[modifica]

cado

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de cadere

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈka.doː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *ḱh₂d- («caure»).

Verb[modifica]

cadō ‎(1a present?), cadis ‎(2a present), cadere ‎(infinitiu), cecidī ‎(perfet), cāsum ‎(supí)

  1. caure, jo caic
    Cadere ab alto
    Caure des de dalt.
  2. morir
    Ab aliquo cadere
    Caure mort pels cops d'algú.
  3. perdre, sucumbir
    Cadere in judicio
    Perdre la querella en un judici.
  4. ajustar
    In eam diem cadunt nummi
    Ha arribat el dia de passar comptes.
  5. acabar
    Cadere in syllabas longiores
    Acabar [un vers] en síl·labes llargues.

Derivats[modifica]