busca

Potser volíeu: buscà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbus.kə/, occidental /ˈbus.ka/
• Rimes: -uska
• Etimologia: Del germànic būsca ‎(«branquilló, llenya»).
• Anagrama: cabús

Nom

bus·ca f. ‎(plural busques)

1. Cadascun dels palets indicadors de l'hora en un rellotge de sol o mecànic.
2. Bocí de branquilló

Traduccions

Palets indicadors de l'hora en un rellotge

• Anglès: minute hand ^(en)
• Castellà: manecilla ^(es) f., aguja ^(es) f.

• Francès: aiguille ^(fr) f.
• Italià: lancetta ^(it) f.

Verb

bus·ca

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de buscar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb buscar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Walther von Wartburg:Französisches Etymologisches Wörterbuch(1922)