busca

De Viccionari
Potser volíeu: buscà, buscá


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbus.kə/, occidental /ˈbus.ka/
  • Rimes: -uska
  • Etimologia: Del germànic būsca ‎(«branquilló, llenya»).

Nom[modifica]

busca f. ‎(plural busques)

  1. Cadascun dels palets indicadors de l'hora en un rellotge de sol o mecànic.
  2. Bocí de branquilló.
  3. Petita nosa.
    Ets més emprenyós que una busca dins un ull.
  4. (mallorquí, vulgarisme) Penis.
    Se cercava sa busca i no se la trobava.
  5. (mallorquí, plural) escaig.
    Costava quatre euros i busques.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

busca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de buscar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb buscar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Walther von Wartburg:Französisches Etymologisches Wörterbuch(1922)


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈbus.ka/, meridional /ˈbuh.ka/
Americà: alt /ˈbus.k(a)/, baix /ˈbuh.ka/
De buscar [nom 1 i verb].
Abreujament de buscapersonas [nom 2].

Nom[modifica]

busca f. ‎(plural buscas)

  1. cerca, recerca

Sinònims[modifica]

Nom[modifica]

busca m. ‎(plural buscas)

  1. cercapersones

Sinònims[modifica]

Verb[modifica]

busca

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb buscar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb buscar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre busca


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈbu.ska/

Verb[modifica]

busca

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de buscare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de buscare

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bù·sca (2)