busca

Potser volíeu: buscà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbus.kə/, occidental /ˈbus.ka/
• Rimes: -uska
• Etimologia: Del germànic būsca ‎(«branquilló, llenya»).

Nom

busca f. ‎(plural busques)

1. Cadascun dels palets indicadors de l'hora en un rellotge de sol o mecànic.
2. Bocí de branquilló.
3. Petita nosa.

   Ets més emprenyós que una busca dins un ull.

4. (mallorquí, vulgarisme) Penis.

   Se cercava sa busca i no se la trobava.

5. (mallorquí, plural) escaig.

   Costava quatre euros i busques.

Traduccions

Palets indicadors de l'hora en un rellotge

• Anglès: minute hand ^(en)
• Castellà: manecilla ^(es) f., aguja ^(es) f.

• Francès: aiguille ^(fr) f.
• Italià: lancetta ^(it) f.

Verb

busca

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de buscar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb buscar

Miscel·lània

• Síl·labes: bus·ca (2)
• Anagrama: cabús

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Walther von Wartburg:Französisches Etymologisches Wörterbuch(1922)

Italià

Verb

busca

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de buscare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de buscare