rellotge

Català

• Etimologia: Del llatí horologium ("rellotge"). Després, va tenir els següents canvis etimològics:

Primer, la paraula llatina s'adapta com "orelotge".

Amb el pas dels anys, com que la paraula "orelotge" solia anar davant un article, l'expressió "l'orelotge" es convertí en "lo relotge". Per tant la paraula correcte passà a ser "relotge".

Finalment, la paraula "relotge" es convertí ja en l'actual, "rellotge".

Nom

Accepcions

rellotge m. (plural rellotges)

1. Estri per mesurar el pas del temps de manera mecànica.
2. En electrònica digital, mecanisme que genera polsos de forma periòdica per definir un sincronísme en un sistema o circuit.

Compostos i expressions

• anar (o ser) com un rellotge = ser molt exacte i precís

Traduccions

    Traduccions: rellotge

Alemany: Uhr (de) Anglès: clock (en), watch (en) (portàtil) Baix alemany: Klock (nds) Castellà: reloj (es) Esperanto: horloĝo (eo)

Francès: horloge (fr) Gallec: reloxo (gl) Italià: orologio (it) Occità: relòtge (oc) Portuguès: relógio (pt)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre rellotge
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre rellotge