rellotge
De Viccionari
Català[modifica]
-
- Pronúncia:
- Oriental: /rəˈʎɔ.d͡ʒə/
- Occidental: nord-occ. /reˈʎɔ.d͡ʒe/, val. /reˈʎɔ.t͡ʃe/
- Etimologia: Del llatí hōrologium. Després, va tenir els següents canvis etimològics:
- Primer, la paraula llatina s'adapta com "orelotge".
- Amb el pas dels anys, com que la paraula "orelotge" solia anar davant un article, l'expressió "l'orelotge" es convertí en "lo relotge". Per tant la paraula correcte passà a ser "relotge".
- Finalment, la paraula "relotge" es convertí ja en l'actual, "rellotge".
Nom[modifica]
re·llot·ge m. (plural rellotges)
- Estri per mesurar el pas del temps de manera mecànica.
- En electrònica digital, mecanisme que genera polsos de forma periòdica per definir un sincronisme en un sistema o circuit.
Compostos i expressions[modifica]
- anar (o ser) com un rellotge = ser molt exacte i precís
Traduccions[modifica]
Traduccions: rellotge
