rellotger

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.ʎuˈd͡ʒe/
	balear /rə.ʎoˈd͡ʒe/, /rə.ʎuˈd͡ʒe/
Occidental:	nord-occidental /re.ʎoˈd͡ʒe/, valencià /re.ʎoˈd͡ʒeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De rellotge i el sufix -er.

Nom

rellotger m. ‎(plural rellotgers, femení rellotgera)

rellotger històric (1)

1. (professions) Un artesà que fa, repara o ven rellotges.

Relacionats

• rellotge
• rellotgera
• rellotgeria

Traduccions

professió

• Alemany: Uhrmacher ^(de) m.
• Anglès: watchmaker ^(en)
• Castellà: relojero ^(es) m.
• Danès: urmager ^(da) c.
• Francès: horloger ^(fr) m.
• Llengua de signes catalana: RELLOTGE ^(csc)
• Neerlandès: uurwerkmaker ^(nl) c.
• Suec: urmakare ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·llot·ger (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot