augur

Potser volíeu: àugur

Català

Verb

augur

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de augurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: au·gur (2)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈaw.ɡʊr/
• Etimologia: S'han proposat dues etimologies:

Del llatí arcaic augus («progressió»), derivat o relacionat amb el verb augeō ‎(‘progressar’).

De la unió de dos termes llatins, avis ‎(‘ocell’) i garrire ‎(‘dir, xerrar’)

Nom

augur m. ‎(genitiu auguris)

1. àugur

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	augur	augurēs
Vocatiu	augur	augurēs
Acusatiu	augurem	augurēs
Genitiu	auguris	augurum
Datiu	augurī	auguribus
Ablatiu	augure	auguribus

Sinònims

• auspex