arrime

De Viccionari
Potser volíeu: arrimé


Català
[modifica]

Verb[modifica]

arrime

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrimar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrimar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrimar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrimar

Miscel·lània[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /aˈri.me/
  • Rimes: -ime

Nom[modifica]

arrime m. ‎(plural arrimes)

  1. (petanca, botxes) apunt

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·rri·me (3)

Vegeu també[modifica]

  • arrime. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].