apunte

Potser volíeu: apunté

Català

Verb

apunte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de apuntar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb apuntar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb apuntar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb apuntar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pun·te (3)
• Heterograma de 6 lletres (aenptu)
• Anagrames: atupen, pauten

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /aˈpun.te/, meridional \aˈpuŋ.te\

Americà: alt /aˈpun.t(e)/, baix \aˈpuŋ.te\, austral /aˈpun.te/

• Rimes: -unte
• Etimologia: Deverbal de apuntar.

Nom

apunte m. ‎(plural apuntes)

1. apunt

Sinònims

• nota
• (pintura) bosquejo
• (petanca, botxes) arrime, punto

Verb

apunte

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb apuntar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb apuntar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb apuntar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pun·te (3)
• Heterograma de 6 lletres (aenptu)
• Anagrames: entupa, pauten, puante, puntea, punteá, putean, upante

Vegeu també

• apunte. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre apunte