arrimes

Potser volíeu: arrimés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈri.məs/, occidental /aˈri.mes/
• Rimes: -imes

Verb

arrimes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de arrimar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb arrimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·mes (3)
• Anagrames: mariers, mirar-se, mirares

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /aˈri.mes/, meridional /aˈri.meh/

Americà: alt /aˈri.m(e)s/, baix /aˈri.meh/, austral /aˈri.mes/

• Rimes: -imes

Nom

arrimes m. pl.

1. forma plural de arrime