abono

Català

• Pronúncia: oriental /əˈβɔ.nu/, occidental /aˈβɔ.no/

Verb

a·bo·no

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abonar

   [Jo] abono, abone, abon o aboni.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abonar

   [Que jo] abono, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] aboni o abone.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abonar

   [Que ell/ella/vostè] abono, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] aboni o abone.

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \aˈβo.no\

Americà: alt /aˈbo.no/, baix \aˈβo.no\

Nom

a·bo·no m. ‎(plural abonos)

1. abonament
2. adob

Verb

a·bo·no

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abonar