aïna

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: aïnà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈi.nə/, occidental /aˈi.na/
  • Rimes: -ina
  • Etimologia: Del català antic aïna ‎(«eina»).

Nom[modifica]

aïna f. ‎(plural aïnes)

  1. (dialectal) utensili
  2. (alguerès) bocí

Verb[modifica]

aïna

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de aïnar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb aïnar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·ï·na (3)
  • Anagrama: naia

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Nom[modifica]

aïna f. ‎(plural aïnas o aïnes)

  1. oportunitat
    «E occiren los be cinc cents cavalls, per ço com no havien ayna de recollir» (Crònica de Bernat Desclot)
  2. eina

Variants[modifica]

  • ahina, ayna

Vegeu també[modifica]