aïnar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.iˈna/
Occidental:	nord-occidental /a.iˈna/
	valencià /a.iˈnaɾ/, /a.iˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: aïnà
• Etimologia: Derivat del llatí hinnīre, segle XIX.

Verb

aïnar intr.

1. Renillar, cridar el cavall.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aïnar			haver aïnat
gerundi	aïnant			havent aïnat
participi	aïnat, aïnada, aïnats, aïnades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aïno	aïnes	aïna	aïnem	aïneu	aïnen
	aïne						val
	aïni						sept
	aín			aïnam	aïnau		bal
imperfet	aïnava	aïnaves	aïnava	aïnàvem	aïnàveu	aïnaven
passat simple	aïní	aïnares	aïnà	aïnàrem	aïnàreu	aïnaren
futur	aïnaré	aïnaràs	aïnarà	aïnarem	aïnareu	aïnaran
condicional	aïnaria	aïnaries	aïnaria	aïnaríem	aïnaríeu	aïnarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aïni	aïnis	aïni	aïnem	aïneu	aïnin
	aïne	aïnes	aïne			aïnen	occ, bal
imperfet	aïnés	aïnessis	aïnés	aïnéssim	aïnéssiu	aïnessin
		aïnesses		aïnéssem	aïnésseu	aïnessen
	aïnàs	aïnassis	aïnàs	aïnàssim	aïnàssiu	aïnassin	bal
		aïnasses		aïnàssem	aïnàsseu	aïnassen	val, bal (1)
	aïnara	aïnares	aïnara	aïnàrem	aïnàreu	aïnaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	aïna	aïni	aïnem	aïneu	aïnin
	–				aïnau		bal
	–		aïne			aïnen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... aïnat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... aïnar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... aïnat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... aïnat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... aïnat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... aïnat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... aïnar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... aïnat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... aïnat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... aïnat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: aïno, aïna, aïnem

Sinònims

• arniar, eguinar, renillar

Derivats

• assaïnar

Traduccions

 renillar — vegeu renillar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ï·nar (3)
• Anagrames: anirà, arnia, arnià, niara, niarà, raina

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.