indicar

Català

• Pronúncia: /in.diˈka/, val. /in.diˈkaɾ/.
• Etimologia: Del llatí indicare

Verb

Accepcions

in.di.car trans.

1. donar a entendre o significar alguna cosa amb indicis i senyals

Conjugació

    Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	indicar			haver indicat
Gerundi	indicant			havent indicat
Participis	indicat, indicada, indicats, indicades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	indico	indiques	indica	indiquem	indiqueu	indiquen
	indique						val
	indiqui						sept
	indic				indicau		bal, alg
				indicam			bal
Imperfet	indicava	indicaves	indicava	indicàvem	indicàveu	indicaven
Passat simple	indiquí	indicares	indicà	indicàrem	indicàreu	indicaren	v.cent, eiv
Futur	indicaré	indicaràs	indicarà	indicarem	indicareu	indicaran
Condicional	indicaria	indicaries	indicaria	indicaríem	indicaríeu	indicarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	indiqui	indiquis	indiqui	indiquem	indiqueu	indiquin
	indique	indiques	indique			indiquen	occ
Imperfet	indiqués	indiquessis	indiqués	indiquéssim	indiquéssiu	indiquessin
		indiquesses		indiquéssem	indiquésseu	indiquessen
	indicàs	indicasses	indicàs	indicàssem	indicàsseu	indicassen	bal, nota 1
		indicassis		indicàssim	indicàssiu	indicassin	bal
	indicara	indicares	indicara	indicàrem	indicàreu	indicaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		indica	indiqui	indiquem	indiqueu	indiquin
					indicau		bal, alg
			indique			indiquen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...indicat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...indicar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...indicat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...indicat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...indicat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...indicat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...indicar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...indicat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...indicat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...indicat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

      Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					indicàvets		ant
	indicavi			indicàvom	indicavo
	indicaia	indicaies	indicaia	indicàiem	indicaieu	indicaien	n-occ
Condicional	indicariva	indicarives	indicariva	indicarívem	indicaríveu	indicariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	indic		indic				ant
	indico	indicos	indico	indiqueguem	indiquegueu		n-occ
Imperfet	indiquessi		indiquessi				sept, alg
	indiquessa						cent, n-occ
	indiqueguessa	indiqueguesses	indiquegués	indiqueguéssom	indiqueguéssou	indiqueguessen	n-occ

Derivats

• contraindicar
• Relacionats: indicació, indicador, indicatiu, indiciar

Sinònims

• assenyalar.
• declarar, exhibir, explicar, exposar, manifestar, mostrar, presentar.
• declarar, expressar.

Traduccions

    Traduccions: indicar

Anglès: to indicate (en), to suggest (en) Castellà: indicar (es) Francès: indiquer (fr) Italià: indicare (it) Llatí: indicare (la)

Llengua de signes catalana (csc) Occità: indicar (oc) Portuguès: indicar (pt) Romanès: indica (ro)

Castellà

• Pronúncia: /in.diˈkaɾ/
• Etimologia: Del llatí indicare

Verb

Accepcions

in·di·car

1. indicar

Conjugació

    Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		indicar			haber indicado
Gerundi		indicando			habiendo indicado
Participi		indicado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vosté)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostés)
Temps simples	Presente (Present)	indico	indicas indicás	indica	indicamos	indicáis	indican
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	indicaba	indicabas	indicaba	indicábamos	indicabais	indicaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	indiqué	indicaste	indicó	indicamos	indicasteis	indicaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	indicaré	indicarás	indicará	indicaremos	indicaréis	indicarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	indicaría	indicarías	indicaría	indicaríamos	indicaríais	indicarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he indicado	has indicado	ha indicado	hemos indicado	habéis indicado	han indicado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había indicado	habías indicado	había indicado	habíamos indicado	habíais indicado	habían indicado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube indicado	hubiste indicado	hubo indicado	hubimos indicado	hubisteis indicado	hubieron indicado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré indicado	habrás indicado	habrá indicado	habremos indicado	habréis indicado	habrán indicado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría indicado	habrías indicado	habría indicado	habríamos indicado	habríais indicado	habrían indicado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vosté)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostés)
Temps simples	Presente (Present)	indique	indiques indiqués	indique	indiquemos	indiquéis	indiquen
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	indicara o	indicaras o	indicara o	indicáramos o	indicarais o	indicaran o
		indicase	indicases	indicase	indicásemos	indicaseis	indicasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	indicare	indicares	indicare	indicáremos	indicareis	indicaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya indicado	hayas indicado	haya indicado	hayamos indicado	hayáis indicado	hayan indicado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera indicado o	hubieras indicado o	hubiera indicado o	hubiéramos indicado o	hubierais indicado o	hubieran indicado o
		hubiese indicado	hubieses indicado	hubiese indicado	hubiésemos indicado	hubieseis indicado	hubiesen indicado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere indicado	hubieres indicado	hubiere indicado	hubiéremos indicado	hubiereis indicado	hubieren indicado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vosté)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostés)
Presente (Present)			indica indicá	indique	indiquemos	indicad	indiquen

Occità

• Pronúncia: /in.diˈka/

Verb

Accepcions

in·di·car

1. indicar

Portuguès

Verb

Accepcions

in·di·car

1. indicar
2. definir

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre indicar
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre indicar
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre indicar