indicador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.di.kəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /in.di.kaˈðo/
	valencià /in.di.kaˈðoɾ/, /in.di.kaˈðo/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí indicator.

Adjectiu

indicador m. ‎(femení indicadora, plural masculí indicadors, plural femení indicadores)

1. Que indica o que pot indicar.

Sinònims

• indicatiu

Traduccions

Que indica

• Anglès: indicating ^(en)
• Castellà: indicador ^(es), indicativo ^(es)
• Francès: indicateur ^(fr)
• Italià: indicatore ^(it)

Nom

indicador m. ‎(plural indicadors)

1. Aparell que indica la presència o el valor d’una informació.
2. (química) Substància que indica les propietats químiques del medi en què es troba.
3. Valor qualitatiu o quantitatiu que mesura el resultat o l’evolució d’una variable.

Traduccions

Valor que mesura

• Anglès: indicator ^(en)
• Castellà: indicador ^(es)
• Francès: indicateur ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·di·ca·dor (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• indicador. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.di.kaˈðoɾ\, meridional \iŋ.di.kaˈðoɾ\

Americà: alt /in.di.k(a)ˈdoɾ/, baix \iŋ.di.kaˈðoɾ\, austral \in.di.kaˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ

Adjectiu

indicador m. ‎(femení indicadora, plural masculí indicadores, plural femení indicadoras)

1. indicador

Nom

indicador m. ‎(plural indicadores)

1. indicador

Miscel·lània

• Síl·labes: in·di·ca·dor (4)