indicatiu

Català

• Pronúncia: or.: ???; occ.: ???
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Adjectiu

Accepcions

in·di·ca·tiu m.

	singular	plural
masculí	indicatiu	indicatius
femení	indicativa	indicatives

1. que indica o serveix per indicar

Traduccions

    indicatiu [1] (que indica)

Anglès: indicative (en) Castellà: indicativo (es) Francès: indicatif (fr)

Italià: indicativo (it) Llatí: indicativus (la)

Nom

Accepcions

in·di·ca·tiu m. (pl.: indicatius)

1. mode verbal que indica o demostra senzillament les coses
2. mode indicatiu

Traduccions

    indicatiu [1] (mode verbal)

Anglès: indicative (en) Castellà: indicativo (es) Francès: (mode) indicatif (fr)

Italià: indicativo (it) Llatí: modus indicativus (la)

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre indicatiu
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre indicatiu