viro

Potser volíeu: viró

Català

Verb

viro

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de virar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb virar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb virar

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·ro (2)
• Anagrama: vori

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbi.ɾo/
• Rimes: -iɾo

Verb

viro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb virar