Vés al contingut

virar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /biˈɾa/, balear /viˈɾa/
Occidental: nord-occidental /biˈɾa/
valencià /viˈɾaɾ/, /biˈɾa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: virà
  • Etimologia: Del llatí *virāre («tombar, girar»), del protocèltic *weiros («corbat»), segle XIII. Cognat de l’occità virar i del francès virer on són més arrelats, i cognat del gal·lès gwyro («corbar»), el bretó gwar («corbat») i de l’irlandès fiar («tort»).

Verb

[modifica]

virar trans., intr.

  1. (nàutica) Fer girar una nau o embarcació.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: viro, vira, virem

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: vi·rar (2)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /biˈɾaɾ/
  • Rimes: -aɾ

Verb

[modifica]

virar trans., intr., pron. (pronominal virarse, present viro, passat viré, futur viraré)

  1. virar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: vi·rar (2)