virar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈɾa/, balear /viˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /biˈɾa/
	valencià /viˈɾaɾ/, /biˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: virà
• Etimologia: Del llatí *virāre ‎(‘tombar, girar’), del protocèltic *weiros ‎(‘corbat’), segle XIII. Cognat de l’occità virar i del francès virer on són més arrelats, i cognat del gal·lès gwyro ‎(‘corbar’), el bretó gwar ‎(‘corbat’) i de l’irlandès fiar ‎(‘tort’).

Verb

virar trans., intr.

1. (nàutica) Fer girar una nau o embarcació.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	virar			haver virat
gerundi	virant			havent virat
participi	virat, virada, virats, virades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	viro	vires	vira	virem	vireu	viren
	vire						val
	viri						sept
	vir				virau		bal, alg
				viram			bal
imperfet	virava	viraves	virava	viràvem	viràveu	viraven
passat simple	virí	virares	virà	viràrem	viràreu	viraren
futur	viraré	viraràs	virarà	virarem	virareu	viraran
condicional	viraria	viraries	viraria	viraríem	viraríeu	virarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	viri	viris	viri	virem	vireu	virin
	vire	vires	vire			viren	occ, bal
imperfet	virés	viressis	virés	viréssim	viréssiu	viressin
		viresses		viréssem	virésseu	viressen
	viràs	virassis	viràs	viràssim	viràssiu	virassin	bal
		virasses		viràssem	viràsseu	virassen	val, bal (1)
	virara	virares	virara	viràrem	viràreu	viraren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	vira	viri	virem	vireu	virin
	–				virau		bal, alg
	–		vire			viren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				viràvom	viravo		centr, n-occ
	viravi						sept
	viraia	viraies	viraia	viràiem	viràieu	viraien	n-occ
condicional	virariva	virarives	virariva	virarívem	viraríveu	virariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	viro	viros	viro	vireguem	viregueu		n-occ
imperfet	viressi		viressi				sept, alg
	viressa						centr, n-occ
	vireguessa	vireguesses	viregués	vireguéssom	vireguéssou	vireguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... virat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... virar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... virat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... virat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... virat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... virat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... virar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... virat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... virat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... virat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: viro, vira, virem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: turn ^(en)
• Castellà: virar ^(es)
• Italià: virare ^(it)
• Occità: virar ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·rar (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /biˈɾaɾ/
• Rimes: -aɾ

Verb

virar trans., intr., pron. ‎(pronominal virarse, present viro, passat viré, futur viraré)

1. virar

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·rar (2)