vire

Potser volíeu: viré

Català

Verb

vire

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de virar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb virar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb virar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb virar

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·re (2)
• Anagrames: Rivé, verí