virilis

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /wɪˈriː.lɪs/
• Etimologia: De vir ‎(‘home’) i el sufix -īlis.

Adjectiu

virīlis m., f., virīle n.

1. viril, masculí
2. madur
3. (per extensió) fort, vigorós, valent, baronívol

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	virīlis	virīle		virīlēs	virīlia
Vocatiu	virīlis	virīle		virīlēs	virīlia
Acusatiu	virīlem	virīle		virīlēs	virīlia
Genitiu	virīlis			virīlium
Datiu	virīlī			virīlibus
Ablatiu	virīlī			virīlibus

Sinònims

• (viril, masculí) viratus (tardà)

Compostos i expressions

• membrum virīle
• toga virīlis
• calcei viriles
• genus virile
• aetas virilis
• oratio virilis

Descendents

• Anglès: virile
• Aragonès: viril
• Castellà: viril
• Català: viril
• Francès: viril
• Gallec: viril, virilla
• Italià: virile
• Neerlandès: viril
• Portuguès: viril, virilha
• Romanès: viril

Vegeu també

• Mayer i Olivé (director), Marc. «V». A: Diccionari Il·lustrat Llatí-Català Català-Llatí. 2a. Barcelona: Larousse i Vox, 2017, 555. →ISBN.