verifico

Potser volíeu: verificò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.ɾiˈfi.ku/
Occidental:	nord-occidental /be.ɾiˈfi.ko/
	valencià /ve.ɾiˈfi.ko/, /be.ɾiˈfi.ko/

• Rimes: -iko

Verb

verifico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de verificar.

   [Jo] verifico, verifique, verific o verifiqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb verificar.

   [Que jo] verifico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] verifiqui o verifique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb verificar.

   [Que ell/ella/vostè] verifico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] verifiqui o verifique.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ri·fi·co (4)
• Anagrames: vociferi, vociferí

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /be.ɾiˈfi.ko/

Americà: alt /be.ɾiˈfi.k(o)/, baix /be.ɾiˈfi.ko/

• Rimes: -iko

Verb

verifico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb verificar

Italià

Verb

verifico

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de verificare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /weːˈrɪ.fɪ.koː/
• Etimologia: Compost tardà de vērus i fāciō, «fer ver».

Verb

vērificō ‎(1a present^?), verificās ‎(2a present), vērificāre ‎(infinitiu), vērificavī ‎(perfet), vērificatum ‎(supí)

1. verificar