verifico

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: verificò


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ve·ri·fi·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de verificar
    [Jo] verifico, verifique, verific o verifiqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb verificar
    [Que jo] verifico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] verifiqui o verifique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb verificar
    [Que ell/ella/vostè] verifico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] verifiqui o verifique.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

ve·ri·fi·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb verificar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

verifico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de verificare


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

vērĭficō ‎(1a present?), verificās ‎(2a present), vērificāre ‎(infinitiu), vērificavī ‎(perfet), vērificatum ‎(supí)

  1. verificar