facio

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfa.ki.oː/.
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea dʰeh₁- («posar, establir, col·locar»), possiblement passant per una arrel intermèdia dʰh₁-k-yé/ó-.

Verb[modifica]

faciō ‎(present?), facere ‎(infinitiu), fēcī ‎(perfet), factum ‎(supí)

  1. Jo faig.
    Ex.: Quid ego feci? («què faig?»)
    Ex.: Latrocinium modo factum est. («Un robatori ha sigut fet» o «Tot just acaben de robar.»)
    Ex.: Factum est.(«ja està fet»)
    Ex.: Quam diu quisquam erit qui te defendere audeat, vives, et vives ita ut nunc vivis, multis meis et firmis praesidiis obsessus ne commovere te contra rem publicam possis. Multorum te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt, speculabuntur atque custodient.[1]
    («Mentre hi hagin persones que gosin defensar-te, viuràs; però hauràs de viure com ho fas ara, assetjat per molts i fidels guàrdies de manera que no siguis capaç d'alçar un dit contra la república: molts ulls i orelles t'estaran observant, com ho han fet fins ara sense que ho notessis.»)
  2. Jo construeixo
  3. Jo produeixo

Derivats[modifica]


Vegeu també[modifica]

  • Eustaquio Echauri: "Diccionario latino VOX", ed.Bibliograf, Barcelona, 1979
  1. Ciceró: "Contra Catilina"