conficio

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

cōnficiō ‎(1a present?), cōnficis ‎(2a present), cōnficere ‎(infinitiu), cōnfēcī ‎(perfet), cōnfectum ‎(supí)

  1. confeccionar, confegir
    Anulum, pallium, soccos se sua manu confecisse.[1](«[Va dir] que havia confeccionat amb les seves mans l'anell, el mantell i les sabates que portava.»)
  2. preparar, amanir, enllestir
  3. realitzar, aconseguir
    confecta Victoria[2](«una victòria aconseguida.»)
  4. aclaparar, confinar
    Meus me maeror cotidianus lacerat et conficit[3](«Els meus mals quotidians em fan sentir dolor i m'aclaparen.»)

Vegeu també[modifica]

  1. Ciceró, De Oratore 3,127
  2. Ciceró, Philippicae 14,1
  3. Ciceró, Epistulae ad Atticum 3,8,2