Vés al contingut

vant

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

vant

  1. (alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vantar-se.

Danès

[modifica]
  • Etimologia: De neerlandès want.
Til højre for masten nogle vanter

Nom

[modifica]

vant n.

  1. (nàutica) obenc.

Declinació

[modifica]
Declinació de vant
Gènere Neutre Singular Plural
Indefinit vant vanter
Definit vantet vanterne
Indefinit, genitiu vants vanters
Definit, genitiu vantets vanternes


Vegeu també

[modifica]
En podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Viquipèdia
Viquipèdia
 Viquipèdia

Per a més informació vegeu l'entrada vant al Ordbog over det danske Sprog

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=vant&oldid=2164884»