Vés al contingut

vantar-se

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /bənˈtar.sə/
balear /vənˈtaɾ.sə/, /vən.tərˈsə/
Occidental:  nord-occidental /banˈtar.se/
valencià /vanˈtaɾ.se/, /banˈtaɾ.se/
  • Rimes: -aɾse
  • Etimologia: Del llatí vulgar *vanitare, segle XV, de vānitās.

Verb

[modifica]

vantar-se pron.

  1. (nord-occidental, alguerès) vanar-se

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: em vanto, es vanta, ens vantem

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]