vantar-se

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /bənˈtar.sə/, balear /vən.tərˈsə/
Occidental: nord-occidental /banˈtar.se/, valencià /vanˈtaɾ.se/, /banˈtaɾ.se/
  • Rimes: -aɾse
  • Etimologia: Del llatí vulgar *vanitare, segle XV, de vānitās.

Verb[modifica]

vantar-se pron.

  1. (nord-occidental, alguerès) vanar-se

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: em vanto, es vanta, ens vantem

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]