vantaré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bən.təˈɾe/, balear /vən.təˈɾe/
Occidental:	nord-occidental /ban.taˈɾe/
	valencià /van.taˈɾe/, /ban.taˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

vantaré

1. primera persona del singular (jo) del futur de vantar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: van·ta·ré (3)
• Anagrames: avanter, averant, entrava, rentava, taraven, trenava, ventara, ventarà, vetaran