vague

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈba.ɣə/, balear /ˈva.ʝə/, /ˈva.ɣə/
Occidental: nord-occidental /ˈba.ɣe/, valencià /ˈva.ɣe/, /ˈba.ɣe/
  • Homòfons: baga, vaga
  • Etimologia: Del llatí vagus ‎(«indefinit»), segle XVII.

Adjectiu[modifica]

va·gue m. ‎(femení vaga, plural invariable vagues)

  1. Poc definit.
  2. Errant.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

va·gue

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vagar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vagar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vagar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vagar